Barrets de Barcelona

by Escola del Mar: Xavier Infantes i Martí Porta +Jordi Roura i Dani Espresate. | Veu de LAURA PAU

Barrets de Barcelona

Una vegada, fa molt de temps, un grup d’amics de la ciutat de Barcino, per Carnaval, es van disfressar. Ho van fer amb uns barrets ben extravagants. Eren enormes, amb grans edificis al damunt: torres, palaus i mansions de tots colors que tenien formes ben estranyes. Mentre desfilava la comparsa xerraven i anaven assegurant que en el futur aquests edificis existirien.

Curiosament, anys més tard, es van construir els edificis més emblematics de Barcelona amb les formes d’aquells barrets. Després es va saber que en aquella comparsa hi havien els millors arquitectes del moment.

Sembla ser que, encara avui, els arquitectes porten els edificis dins el seu cap i any rere any disfressen la ciutat amb les construccions més singulars.

 

Xavier Infantes i Martí Porta + Dani Espresate i Jordi Roura
Veu: Laura Pau

El gat gegant

Hi havia una nena a qui li agradava passejar cada dia. En una de les seves caminades, va trobar un gat abandonat i se’l va endur a casa seva. Li va donar de menjar i el va acollir a la seva habitació.

Procurava que tingués tota mena de menjar: sardines, ratolins i fins i tot llaminadures per a gats. Tant i tant menjava el gat que un dia es va adonar que s’havia engreixat molt i ocupava tota l’habitació. La mare, com que el gat era tan gran i encara anava creixent, no el volia a casa. Li va dir que el deixés al carrer.

Quan es va fer fosc, la nena i el gat van sortir al carrer i, tot passejant, van trobar una casa sense ningú i s’hi van quedar a dormir.

Com que no s’hi estava malament, van decidir viure sempre allà, els dos junts.

 

Neus Navarro + Dani Espresate i Jordi Roura
Veu: Laura Pau

El gat gegant

by Escola del Mar: Neus Navarro+Jordi Roura i Dani Espresate | Veu de LAURA PAU

Un arbre fet de vent

Hi havia una vegada una nena que li agradava molt llegir. Cada dia es llevava molt d’hora i anava a un parc a llegir sota les branques d’un arbre molt vell.
Un bon dia la nena que portava un llibre titulat Un arbre fet de vent, va pensar que el podia llegir en veu alta perquè l’arbre el sentís.

De cop i volta, l’arbre li va xiuxiuejar:

-Aquest llibre és meu, el vam fer el teu avi i jo quan érem petits. D’on l’has tret?-

La nena molt sorpresa li va dir que l’havia trobat dins d’un bagul, que l’havia obert amb una clau que tenia com a penjoll. L’arbre li va contestar que el seu avi li havia dit que li regalaria a algú que fos molt especial per a ell.

Ah!, és clar, per això li havia regalat a la seva néta.

Carla Martos+Jordi Roura
Veu: Laura Pau

Arbre fet de vent

by Escola del Mar: Carla Martos +Jordi Roura. | Veu de LAURA PAU

A l’autobús com a casa

A quarts de vuit del matí el pare surt de casa amb les seves dues filles. La mare se n’ha anat abans perquè entra a la feina a les set. Arriben a peu a les cotxeres, les nenes pugen a un autobús i s’asseuen als seients de darrere el conductor, que és el seu pare. Obren les carpetes, acaben els deures i repassen la lliçó sense fer cas de les places i carrers per on passen, sempre els mateixos.   Al tercer viatge seguit, ja s’ha fet l’hora d’entrar al col·legi, de manera que s’aixequen, fan un petonet al pare i aquest, de cua d’ull, veu com caminen cap a l’escola, on es quedaran a dinar.       I a les cinc de la tarda, quan surten, les dues germanes s’esperen a la parada que passi l’autobús del seu pare. Durant els quatre trajectes complets que fan fins que el pare acabi la feina, estudien i preparen els deures per a l’endemà. Més d’un cop, algun passatger que les coneix i aprecia les ajuda a resoldre algun problema una mica complicat.

Joaquim Carbó
Veu: Laura Pau

A l'Autobús com a casa

by Joaquim Carbó | Veu de LAURA PAU